Quintanes Natura és un projecte pensat amb l'objectiu de fomentar el respecte al medi ambient i els seus valors. Un lloc per aprendre de la natura amb totes les possibilitats de lleure que aquesta ens ofereix. Un entorn privilegiat amb una fauna i flora destacables que despertaran el vostre interès. A través d'aquestes rutes senyalitzades podreu accedir a totes les activitats que ofereix l'Espai de Natura. Descarregar PDF dels senders
A partir del pla de Quintanes, farem un tram del sender del Rector, que s'endinsa en el bosc travessant antigues feixes de conreu, avui en dies repoblades de pi roig (Pinus sylvestris). Ens uns 250 metres arribarem al sender dels Sants Màrtirs. Aquí s'ha d'anar direcció sud girant a la nostra esquerra.
Arribarem a una clariana que mig amaga una bassa d'aigua que serveix de bany a les vaques.
El camí salva una antiga font, la font del Pla, i sortint de la clariana continua a través d'un camí estret, que no molt més enllà troba un sender més ample, un camí de desembosc, pel que poden circular vehicles a motor.
Un senyal ens enfila per la costa buscant les altures i a través d'un tram estret, empinat i rocallós, s'arriba a la carena entre blades i aurons (Acer opalus, Acer campestre), cerveres (Sorbus aria) i roures (Quercus humilis).
A dalt, la vista val la pena i se'ns ofereix d'escollir entre arribar a Sant Martí Xic o a Santa Llúcia.
Observacions: es tracta d'un tram de certa dificultat per fer-lo a peu i més en bicicleta, donat el desnivell a salvar, la poca amplada del camí en alguns dels trams i que és pedregós. Cobreix una distància de 1250 metres.
Des del camí que puja al pla de Quintanes, deixant els camps de conreus a l'esquerra, arribarem a un indicador que marca un accés fàcil i ample a la cova del Màrtirs.
Hem de deixar a la nostra dreta el camí que porta a la font del Castelló i el que ens dirigirà cap a la font de l'Abella fins trobar-nos l'últim pal que ens col·locarà en un estret sender que, paral·lel a la carena direcció N-NO, ens portarà fins a la cova dels Sants Màrtirs (Sant Llúcia i Sant Marcià).
L'últim tram és estret i puja amb certa força, premiant l'esforç amb una vista panoràmica de la part nord de la Plana (Vinyoles, Torelló, Sant Pere de Torelló,...)
Una gran pinassa (Pinus nigra) guarda el camí en els seus últims metres.
Els Sants Màrtirs són els patrons de Quintanes, que segons la llegenda van morir a Vic en temps de la persecució de Deci.
Observacions: són uns 550 metres de camí ample i fàcil i uns 600 metres de sender estret pel que es pot passar en bicicleta i a peu. Els últims 70 metres són d'un pendent considerable i s'ha de vigilar amb els marges.
Sortim de Quintanes cap a la carretera, a la nostra esquerra deixem la bassa, amb una alzina surera (Quercus suber) que des de fa més de deu anys resisteix el fred i el tipus de terra de la Plana.
Girem passat el taller a l'esquerra i baixem al costat d'un rec i els seus pollancres. A uns cent metres passarem pel mig de l'arborètum, col·lecció d'arbres i arbustos aclimatats al país.
Pins, roures, freixes, sanguinyols, galzerans, aranyoners, són algunes de les espècies senyalades.
Arribarem a una explanada en la que podrem decidir si prendre el camí de la riera o continuar pel camí de pagès fins a la zona més baixa de la finca de Quintanes.
Observacions: es tracta d'un camí molt senzill, d'uns 1200 metres. Tot es pot fer en vehicle, a cavall, bicicleta o a peu.
Uns 50 metres després de l'aula de natura trobarem una clariana a la nostra dreta, baixant trobarem un camí de desembosc que ens guia fins a un pont de fusta sobre la riera de Talamanca.
Hem de seguir sense travessar la riera per un sender paral·lel que corre aigües amunt. De seguida trobarem els gegants de la zona, quatre pollancres alineats (Populus nigra italica) i dos boixos grèvol (Ilex aquifolium) monumentals, que van aparèixer al netejar la zona.
El sender es va allunyant de l'aigua i va guanyant en alçada, es tracta d'una zona baga, orientada al nord en la que abunden les frondoses i plantes arbustives d'ombra (auró negre, roure martinenc, blades, boix, heures), molt diferent de l'altra costa, orientada al sud, on predomina el pi roig.
Acabarem sortint, després de salvar trams estrets i amb cert perill per la dificultat del terreny, al camí que ve de l'arborètum.
Observacions: es tracta d'un camí sense massa dificultat, un recorregut circular d'uns 625 metres. Hi ha un tram perillós amb risc de caigudes. Extremadament dificultós si es fa en bicicleta.
A partir de la part final del camí de l'arborètum o la sortida del sender de la riera farem un tram de l'antic camí de desembosc, després girarem a l'esquerra, per un camí que puja entre salzes i freixes, destacant un espècimen de més de 25 metres d'alçada (Fraxinus excelsior) de doble tronc que entre els alumnes de l'escola se l'anomena "el freixe de la bauma".
El camí passa al costat d'un salt d'aigua i salva el rec per sobre d'un petit pont de fusta. S'enfila de seguida donant unes vistes de la pineda (Pinus sylvestris) que omple l'altra costa.
Un camí empinat amb graons salva els 20 metres de desnivell i surt a una clariana, el pla del Solet.
Des d'aquí es pot tornar a l'escola, anar a Vinyoles o dirigir-se cap a la part oest de la finca travessant la carretera Sant Hipòlit - Sant Boi de Lluçanès.
Observacions: es tracta de 200 metres, la primera part es pot fer en cotxe, la segona té una certa dificultat, no està adaptat per a persones discapacitades, ni per fer-lo a cavall o en bicicleta de muntanya. El canvi de desnivell i els afloraments de roques deixen com a única solució uns graons de certa dificultat.
A partir d'aquí el sender voreja a sota d'uns camps de conreu i baixa fins arribar a un camí de pagès que des de la carretera dóna pas, després de diferents girs, a uns camps que solen plantar-se de cereal.
Nosaltres l'abandonarem abans que arribi a la carretera, girarem en direcció oest per un antic rec, que a pocs metres salvarà la carretera passant sota l'abric d'un pont de pedra.
Entre pins rojos, roures, marxívols (Helleborus foetidus) i heures (Hedera helix) el caminet ressegueix la carretera fins a trobar un pas canadenc sobre un camí de pagès que hem d'agafar. Pujant-hi, la vista de Quintanes i dels camps d'ordi o ray-grass es presenta a la nostra esquerra.
Sant Martí Xic, la cova dels Sants Màrtirs, Santa Llúcia i Serratosa són possibilitats que deixarem a la nostra dreta.
Observacions: es tracta d'uns 900 metres, apropiats per caminar, en bicicleta o a cavall. No està preparat en algun dels seus trams per a vechicles motoritzats.
Des del camí que ens porta a la Mina, un indicador ens allunyarà de les terres conreades i ens endinsarà al bosc, antigues feixes de cultiu que avui mantenen una pineda (Pinus sylvestris) reforestada durant els anys seixanta.
El sender salva el desnivell i, travessant el sender que ens porta a la cova dels Sants Màrtirs, continua pel pla Llis cap a la carena.
En un parell d'ocasions queda obert a camins de desembosc però que queden enrere al guanyar en altura. Desapareix el pi donant pas a aurons blancs (Acer campestre), aurons negres (Acer monspessulanum), cerveres (Sorbus aria) i roures (Quercus humilis). Aquí es torna estret, amb molt pendent i certa dificultat per aconseguir salvar 150 metres de desnivell i arribar al cim de la carena.
Observacions: es tracta d'un sender sense massa dificultat, adient per realitzar-lo a peu. A partir de l'últim creuament amb els camins de desembosc no és possible fer-lo de pujada en bicicleta. Es pot fer de baixada des de la carena amb extrema dificultat.
La clau del nostre èxit és l’acompanyament en la construcció del projecte personal, professional, intel·lectual de cada jove. Escola, formadors, empresa, família... tots junts amb la finalitat de fer joves emprenedors.
